Wednesday 6 de December de 2006

Aprofitant l'ambient d'un dia de pluja..
M'ha fet il.lusió arreglar aquesta galeria que per misteris de la informatica s'havia quedat ... KO
Son fotos del 2004.. quan de temps!!... però des de llavores sempre hi ha una part de mi grimpant per aquestes parets....

entrada completa

Escalada en roca | Montserrat - Montserrat sud

3 Comentarios

Escalada 100% montserratina oberta per dos dels grans, Baumes, panxes, forats, pocs seguros i al cim una vista de somni dels frares i agulles. En els darrers llargs enllaça amb la via Dori.

 

La Miranda del Princep
 

la foto es més bona..no la vaig fer jo ;-)
 

Vickynga arribant
 

Vista des del cim
 

Via Blave d’entrada
Miranda del Princep, Montserrat sud

1 ascensió: Nubiola i Picazo 1996
Llargada del recorregut: 185 metres 6 llargs
Dificultat: V-, via poc sostinguda on la dificultat es concentra principalment en superar les típiques panxes o baumes montserratines
Material: cintes y Rs (amb un parell de bagues llargues)
Equipament: spits i parabolts

accès:
Agafem el camí que porta a la cova de l’arcada i un cop passada seguim cap amunt per un sender amb marques vermelles  (torrent de les grutes) que porta al coll de porc..
En arribar a l’alçada de la Miranda del Princep trobem un enorme bloc caigut  amb un impressionant desplom..;-)
D’aquí surt  un camí que puja a l’esquerra, amb marques blaves. El seguim, grimpem per unes plaques i en direcció a l’esquerra  sota un característic sostre trobem l’spit que marca l’inici de la via.

recorregut:

L1. tot recta amunt passant el primer sostre per la dreta fins el segon on trobem la reunió amb 3 parabolts (sempre així en tota la via)
40 metres 1 parabolt III IV

L2. flanqueig a la dreta per sortir cap amunt quan s’acaba el sostre, després pujant amb lleugera tendència a la dreta abans de la bauma trobarem la següent reunió
20 metres 1 parabolt IV III

L3. Primer pugem amb tendència a la dreta fins a l’inici de la bauma , la superem esquivant uns forats aquest vegada flanquejant cap a l’esquerra . Un cop arribats al megasostre anem a la reunió de més a l’esquerra.
30 metres  3 parabolts IV+

L4. sortida a l’esquerra i recta amunt fins a la següent bauma, on trobem la reunió amb els tres parabolts característics molt separats (2 cintes llargues)
45 metres 2 parabolts IV+ III

L5. sortida buscant el punt més fàcil d’atac a la bauma.. i recta amunt fins a la següent...
30 metres 1 parabolt V- III

L6.superar la bauma i recta amunt fins al cim ..o avant cim.. de fet on trobem una reunió amb 2 spits segurament de les vies que venen per la dreta.
20 metres  1 parabolt IV+ II  

descens:
Hem de pujar fins el cim on podem veure una magnifica de tota la zona oest de montserrat: els frares i les agulles..
Es davalla per la cara nord fins un petit coll on baixarem ara en direcció est buscant el millor camí ..
poc o gens traçat .. entre vegetació i canals..
fins arribar al torrent de les grutes que hem utilitzat per pujar...

Via realitzada el setembre del 2006 amb la vickinga..
.. i amenitzada pels frikis de la via del costat;-) ...que un dia d’akests penjaran la seva ressenya...

biblio...
L alfonso, X Buxo Montserrat Sud
(pero amb considerables diferencies...)
Picazo,  Montserrat. Ascensiones de leyenda

añadir nuevo comentario

Escalada en roca | Alpes - Ecrins

Potser ja coneixeu les parets d’Ailefroide.. per mi van constituir una autèntica sorpresa, en una zona que només coneixia per el Dome de Neige, la Barre... però per l’abundància de gent ... segurament dec ser de les poques.. Aquesta via va ser la presa de contacte amb la zona... i em va encantar.. per l’ambient, el paisatge i no se ...que m’encanta el granit.. L' excursió pels rapels de la paret sud va permetre copsar que el seu magnífic granit és homogeni i un equipament generós permet escalar i apurar el grau en unes plaques ben llises i espectaculars que segur...mereixen una segona visita.. després d’entrenar... una miqueta ..clar ;-)) Si necessiteu més detalls o informació sobre la zona.. ja sabeu.. soc al blog...

 

Vista de la cara Sud amb l'esperó a l'esquerra
 

Pere en el pas de 5c
 

vicky en un dels llargs de placa
 

un dels llargs finals
 

Palavar les Flots
Sector de Palavar (contraforts del Pelvoux), Ecrins
Catherine Sylvain i Jean Michel Cambon 1990
Llargada del recorregut : 400 metres 12 llargs
Dificultat: Max5 c ( 1 pas)  majoritàriament 4
Via totalment equipada amb parabolts.

Pel seu nivell i equipament és una via molt freqüentada pel que recomanaria aixecar-se ben aviat per poder disfrutar-la en tota  la seva bellesa

accés :
A la carretera que va de Ailefroide al Prat de Madame Carle, encara dins del poble,  prendre un desviament a l’esquerra tot just abans del restaurant Engilberge, seguir-lo fins al final on trobem un petit pàrking.
Des d'allà prendre un caminet  que porta al refuge Selle i abans d’un enorme bloc trencar a la dreta seguint un sender ben fressat  i fitat que ens deixa a peu de via.

recorregut :
No hi ha pèrdua possible ja que la via segueix,  exceptuant el primer llarg que fa de connexió, un esperó, pujant predominantment per plaques que se situen entre el 4a i 4c,  equipades amb parabolts i que ens acaben de marcar el camí sense cap problema.

Només a destacar  dos llargs:
El 4rt llarg on una petita desgripmada i  i flanqueig a la dreta  ens farà útil si portem algun material extra. Aquest pas, més una placa una mica més llisa i vertical ens donen el grau màxim de la via (5c).
Al 7e llarg un pas de placa finet  al costat  de l’angle tallat que aquí formen les  parets est i sud  torna a pujar el nivell de la via fins el 5b  però esta lleugerament sobreprotegit amb 3 parabolts.

A tenir en compte que les reunions totes elles estan equipades amb 2 parabolts i que cap reunió es fa sobre arbres, molt abundants sobretot a la part alta. També s’ha de tenir present que en l’últim tram es troben algunes reunions de finalització de les vies de la cara  sud (2) (vegeu croquis) que hem d’anar deixant a la nostra dreta.

Descens:
Potser el més complicat de la via ..si no portes el croquis..
i també un altre factor per matinar  perquè el sistema de rapels es comú a moltes vies de la paret sud i es força concorregut ..i pot acabant  convertint-se en un autèntic  ....campi qui pugui---

Un cop acabada la via a uns 5 metres a la dreta de la darrera reunió trobem la primera de les instal·lacions dels 6  rapels que ens duran a l’inici de la via.  S’ha d’anar a  buscar la 2 instal·lació ben a la vertical no cap a la dreta. Com a referència és útil un pi al bell  mig de la paret del qual sempre ens hem de situar a l’esquerra (mirant baixant a la paret)
El tercer rapel el trobem uns metres per sota del pi  i després tres rapels més, ben rectes creuant la via  Vie davant soi   ens portaran  a un collet entre la Palavar i la Bitte ruinee. Seguim un carmí ben traçat  baixant a la dreta ( aquest cop mirant aillefroide)  fins un canal on s’ha de desgrimpar  amb l’ajuda d’un cable.. el canal ens dura a l’inici de la via.

Escalada realitzada a l’agost del 2006 amb Vicky i Pere. Gràcies!!


biblio..
Jean Michel Cambon, Escalades autour d'Ailefroide ,2005

añadir nuevo comentario